En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:
«Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar.
Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.
Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts.
Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Ac 10,34a.37-43

Salm Responsorial

Sl 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ¿no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova.
Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.
Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.

1Co 5,6b-8

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.
Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.»
Llavors Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué.
Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Jn 20,1-9

"No hi és aquí: HA RESSUSCITAT"

Hi ha una frase que sentim sovint quan es parla de persones que han mort: «Allà on siguis». Això indica un desig de supervivència però també que no se sap ben bé què passa amb els difunts. Avui, dia de Pasqua, és un moment important per refermar la nostra fe en una resurrecció personal, com la de Crist. Així ho afirma clarament Pere en la primera lectura: Parlo de Jesús de Natzaret... com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia i concedí que s’aparegués a uns testimonis que Déu havia escollit. I Pere es presenta com un d’aquests testimonis. El mateix veiem a l’Evangeli. Les dones van al sepulcre amb les espècies aromàtiques que havien preparat, per ungir un cadàver. No havien pogut ferho la tarda del divendres. Ara volen suplir la unció omesa i deguda. Però, es produeix el gran canvi: Hi entraren però no trobaren el cos de Jesús, el Senyor. No saben el què ha passat. No pensen en una resurrecció. Ara bé dos homes amb vestits resplendents els diuen: Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és aquí: ha ressuscitat. Jesús ha tornat a la vida, però a una vida absolutament diferent de la d’abans, a la vida de ressuscitat. Costa creure en aquesta resurrecció. Quan les dones anuncien als apòstols el que els havien dit els àngels no s’ho creuen; els semblava una quimera. I quan Pere va al sepulcre i no troba el cos de Jesús, se’n torna a casa preguntant-se amb estranyesa què podia haver passat: no acaba de creure en la resurrecció. Li caldrà el contacte personal amb el Ressuscitat. Però la resurrecció no és només pel demà sinó que transforma la nostra vida: Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Ara hem de viure com a ressuscitats, no atrapats per desigs terrenals, esperant també nosaltres el moment que apareixem amb ell, plens de glòria.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi